PÈRDUA AUDITIVA
La pèrdua auditiva es produeix quan deixem de percebre sons per nosaltres mateixos. Això pot ser degut a moltes raons, però les dues principals són el pas del temps i l'exposició recurrent a llindars sonors per sobre de les intensitats recomanables.
La pèrdua auditiva provocada per l'edat és la més comuna i la majoria de les persones en pateixen a mesura que es van fent grans. S'estima que una de cada tres persones més grans de 65 anys pateix algun grau de pèrdua d’audició però aquest percentatge augmenta proporcionalment amb l’edat.
Normalment, la pèrdua auditiva és deguda a la degradació de les cèl·lules ciliades de la còclea. A mesura que envellim, les cèl·lules ciliades perden part de la seva funció i l'audició es deteriora. En altres casos, la pèrdua auditiva pot ser conseqüència d’un dany cerebral, de la predisposició genètica o de l'exposició prolongada a un soroll excessivament fort.
TIPUS DE PÈRDUA AUDITIVA
En funció del tipus de pèrdua auditiva podem classificar-la com:
- Neurosensorial..S'origina quan l'oïda interna o el nervi auditiu estan danyats. És el tipus més comú de pèrdua i en la majoria dels casos és permanent.
- Conductiva. Apareix quan els sons no poden passar de l'oïda externa a l'interna, situació que pot ser causada per un possible bloqueig, com ara cera a l’oïda, o per un dany al timpà o a la cadena ossicular. De vegades és temporal i pot tractar- se mèdicament.
- Mixta. Es produeix quan les pèrdues neurosensorial i conductiva tenen lloc a la mateixa oïda. El tractament de l’aspecte conductor pot alleujar el grau de pèrdua auditiva, però la pèrdua neurosensorial subjacent romandrà.
SENYALS DE PÈRDUA AUDITIVA
La pèrdua auditiva es produeix quan deixem de percebre sons per nosaltres mateixos. Això pot ser degut a moltes raons, però les dues principals són el pas de el temps i l'exposició recurrent a llindars sonors per sobre de les intensitats recomanables.
La pèrdua auditiva provocada per l'edat és la més comuna i la majoria de les persones en pateixen a mesura que es van fent grans. S'estima que una de cada tres persones més grans de 65 anys pateix algun grau de pèrdua d’audició però aquest percentatge augmenta proporcionalment amb l’edat.
Normalment, la pèrdua auditiva és deguda a la degradació de les cèl·lules ciliades de la còclea. A mesura que envellim, les cèl·lules ciliades perden part de la seva funció i l'audició es deteriora. En altres casos, la pèrdua auditiva pot ser conseqüència d’un dany cerebral, de la predisposició genètica o de l'exposició prolongada a un soroll excessivament fort.
PROBLEMES DE PÈRDUA D’AUDICIÓ
Perdre l’oïda no és únicament deixar de sentir-hi bé. El problema és molt més greu ja que implica deixar de relacionar-nos en bones condicions, però si a més no hi posem remei la pèrdua auditiva sempre empitjora i pot acabar en sordesa. Si no es tracta, la pèrdua auditiva provoca deteriorament cognitiu, que pot desembocar en problemes d’estrès, aïllament i depressió.
